“Contra el progrés”, del manresà Esteve Soler, que s’ha estrenat a França, Munic, Suïssa... l’ha presentat aquest divendres 24 la companyia TEATRE AL DETALL, en el marc de programació mensual que organitza l’Ajuntament de Manlleu.
CONTRA EL PROGRÉS, són set contes que barregen humor i horror, mort i comèdia, set moments tan estranys com pròxims. CONTRA EL PROGRÉS és com un mirall de fira que deforma la realitat, l’exagera i la ridiculitza però en el qual no podem deixar de veure’ns una mica reflectits, perquè: “qui estigui lliure dels pecats del progrés que tiri la primera pedra”.
Un espectacle divertit, corrosiu i que no et deixa indiferent. (Cia. Teatre al detall. Del Programa de mà)
D’aquesta obra la crítica n’ha dit: “El genial d’aquesta joia és com es té cura de cada petit detall [...] El text, d’un surrealisme esglaiador, bufeteja al públic convertint-lo en un cruel voyeur lliurat a la fantasia que se li presenta. Cada petita història gira del drama a la comèdia amb una facilitat sorprenent gràcies a tres actors amb un talent innegable [...] Una magnífica peça gràcies a la unió d’un text deliciós, una direcció molt encertada i tres virtuosos actors”. Sergio Oliveros. Diari l'Independent de Gràcia
“Contra el progrés” és un delicioso espectáculo que divierte a la vez que hace pensar. […] excelentes la escenografía, la iluminación, el espacio sonoro, el vestuario y con la complicidad y vis cómica de sus actores para orquestar un montaje que empieza desconcertando y acaba entusiasmando al espectador “Contra el progrés” sorprende de principio a fin”. Carme Tierz. Guia del Ocio
“Contra el progrés”, un fresc contemporani sota el vidre fumat de l'humor més fosc, explosiu mosaic de punyents contrastos que et petrifica el riure tot just et fa esclafir. Són set micropeces que refulgeixen com un ganivet esmolat embolcallat de càustic humorisme que llesca la vida sense pietat. La intel·ligent posada en escena de Joan M. Segura esmola l'acer dels diàlegs que treuen espurnes en mans dels tres intèrprets convincents, els magnífics Dani Arrebola, Txell Botey i Xavi Ibàñez”. Francesc Massip. Diari Avui
"[…]ni s’hi predica res, ni s’alliçona sobre res. […] el text d’Esteve Soler ha trobat una forma d’arribar al públic molt encertada i del tot coherent, de mà d’un director, Joan Maria Segura, que ha sabut trobar el to i el ritme que li convenien i també gràcies a uns actors magnífics –Dani Arrebola, Txell Botey i Xavi Idáñez– […] Amb obres i muntatges així és quan el teatre esdevé realment una Festa”. Lluís Calderer, Revista “El pou”
"Joan Maria Segura imprimeix un segell característic i eficaç […] aquesta eficàcia es transforma en un sintetisme i en una nuesa d’elements i artificis, en un expressionisme que reforça cada una de les peces del muntatge". Assumpta Pérez, Regió 7
Us podeu creure que ahir a la nit al teatre de Gràcia, -amb una població com la de Manlleu-, vam gaudir d’aquest espectacle el porter, la taquillera, el marit de la taquillera i jo (M. Àngels Parareda). Alguna cosa va malament…?
ESTEVE SOLER
Barcelona, 1976
És llicenciat en Art Dramàtic (Direcció i Dramatúrgia) per l’Institut del Teatre. Entre les seves obres trobem Runes, publicada per l’Institut del Teatre; Jo sóc un altre!, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya i publicada per Proa; Davant de l’home, una dramatúrgia sobre textos de Thomas Bernhard realitzada dins el programa “Assajos oberts” del Teatre Lliure; i Contra el progrés, presentada en una lectura dramatitzada durant el cicle “2007: tot un any de teatre català contemporani” de la Sala Beckett. Aquest darrer text va ser seleccionat entre 646 treballs d’autors europeus per participar en el Theatertreffen, el principal festival de teatre alemany, i s’estrenarà durant la temporada 2008-2009 del Bayerischen Straatsschauspiel de Munic. Ha traduït dues obres de Sarah Kane: Les psicosis de les 4’48 (estrenada a la Sala Beckett) i Purificats (estrenada al Teatre Estudi de l’Institut del Teatre). Com a periodista, exerceix de comentarista cinematogràfic al diari Regió 7 i a COMRàdio, i és membre del consell de redacció de la revista teatral Pausa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada