Crítiques i vídeos en els següents enllaços:
--- http://www.timeout.cat/barcelona/ca/articles/article/2012/02/20/sofocles-al-liban
--- http://www.youtube.com/watch?v=R9iub6j-8Yk
dijous, 5 d’abril del 2012
Recomanem "Incendis", de Wajdi Mouawad
Us recomanem l'obra Incendis, del canadenc-libanès Wajdi Mouawad, dirigida per l'Oriol Borggi i protagonitzada pel Julio Manrique i la Clara Segura.
Crítiques i vídeos en els següents enllaços:
--- http://www.timeout.cat/barcelona/ca/articles/article/2012/02/20/sofocles-al-liban
--- http://www.youtube.com/watch?v=R9iub6j-8Yk
Crítiques i vídeos en els següents enllaços:
--- http://www.timeout.cat/barcelona/ca/articles/article/2012/02/20/sofocles-al-liban
--- http://www.youtube.com/watch?v=R9iub6j-8Yk
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
SOBRE L’OBRA DE TEATRE “ INCENDIS “.
Damunt les darreres voluntats – expressades davant notari-, d’una mare libanesa, condemnada a l’exili i fugint dels horrors de la guerra, s’erigeix la immensa epopeia sobre la contradicció que és capaç d’enlairar vers l’infinit i arrossegar fins el més foscs dels abismes la condició humana.
Les dues cartes que, el notari i amic, entrega als dos fills bessons de la finada, obriran el pou de les nostres misèries. El silenci de la mare per protegir els seus plançons esdevé el crit més desesperat i esquinçat que pot emetre un ésser humà que se sacrifica per amor, tot i sabent que això alçarà un mur d’incomprensió entre ella i els seus fills.
La recerca d’un pare a qui no coneixen i d’un germà a qui no recorden provocaran els incendis que ens cremen i consumeixen amb els horrors de la vida o, potser, ens acabaran de purificar i, al capdavall redimir, amb el foc de l’amor i la passió per les bondats de la vida mateixa.
No és un text, és el “ TEXT”. La paraula transcendeix la imatge i, com un corriol d’aigua fresca, neta i transparent que recorre i rega un jardí assedegat per la calor, ens humiteja els llavis de l’ànima i ens fa partícips de la tasca titànica, colossal dels dos germans.
No hi ha racó on l’aigua deixi d’arribar: ens horroritzem amb la violència, plorem pels més desvalguts, riem amb les ironies del destí, condemnem la guerra, patim per la recerca, ens creiem la comoditat de la mentida, la veritat ens col•lapsa, posem les nostres esperances en l’amor, ens alcem de la butaca per fugir del destí mateix, odiem la maldat, justifiquem la venjança, ens enfrontem a la crueltat del botxí, trobem ridícula la legalitat del notari enmig de tant desori, planyem la dona i l’admirem amb la mateixa intensitat, agafem por perquè ens adonem que podem esdevenir tan víctimes com assassins, que no tot és qüestió del bàndol on ens toca, que la irracionalitat es combat amb educació i amor, que és molt difícil superar els prejudicis dels cercles dibuixats durant tantes generacions que el silenci és clamorós i la més implacable de les sentències. I per tot plegat, no us sembla que per això ... VIVIM!
Jordi Llop i Bernús.
Prats de Lluçanès, abril de 2012
Publica un comentari a l'entrada