dilluns, 8 de novembre del 2010

La història del Senyor Sömmer, de Patrick Süskind. El Triquet

Dissabte 6 de novembre, El Triquet estrenva  a Centelles  La història del Senyor Sömmer de Patrick Süskind. Un mònoleg adaptat per Pep Tosar i interpretat per Pere Mas. Direcció de Joan Puig.


  
 

La història del senyor Sömmer  


La història del senyor Sömmer és una col·lecció d’escenes humorístiques protagonitzades per un nen en edat escolar: la seva afició a enfilar-se als arbres, l’horror a les frases estereotipades del seu pare, l’enamorament infantil amb la nena Carolina Kückelmann, l’aprenentatge d’anar amb bicicleta, les lliçons de piano a ca la senyoreta Funkel i la seva revellíssima mare, la hilarant anècdota del moc enganxat a la tecla del fa sostingut...

Ningú no sap què li passa al senyor Sömmer, però de sol a sol camina. Camina a molt bon pas, amb el seu bastó com una tercera cama, amb la seva petita motxilla, no per anar enlloc, no per fer esport o anar d’excursió, sinó que camina perquè no pot suportar d’estar-se quiet, perquè alguna cosa hi ha de trencada dins d’ell que el fa col·locar-se al marge del tracte social i potser fins i tot del tracte amb ell mateix. Ha viscut (aventuro) alguna cosa que no es pot perdonar. Alguna cosa que no es pot resistir si no es crema contínuament a base de caminar amb sol o amb pluja, sense parar, ràpid. I el protagonista infantil de la història ho observa des de la seva perspectiva, com un element més del paisatge, però també com una ombra enigmàtica i sempre present que posa en entredit la pretesa comoditat del seu món.

La història del senyor Sommer té dos moments clau. El primer és quan el narrador infantil, enrabiat per la humiliació de l’escena del moc sobre la tecla del fa sostingut, decideix suïcidar-se pel mètode d’enfilar-se a un arbre molt alt i deixar-se’n caure. Quan ja té la branca triada i ja li sembla tastar la magnificència del seu futur enterrament, es presenta l’apressat senyor Sömmer i fa una brevíssima parada per dinar sota l’arbre, amb mirades furtives, amb queixes gemegoses on s’hi “barrejaven la desesperació i l’ànsia d’alleujament”. “Acabava de veure un home que es passava tota la vida fugint de la mort.”. Sobtament li fa impressió que estava fent el ridícul i és clar, el narrador renuncia al suïcidi

El segon moment clau és una situació simètrica, pocs anys després. El narrador torna apressadament cap a casa seva amb bicicleta, ja és gairebé fosc i per casualitat veu com el senyor Sömmer s’endinsa decididament dins el llac, com si volgués travessar-lo caminant. Al cap d’una estona només queda el barret de palla sobre l’aigua i el narrador no ha fet res per deturar-lo, per, podríem dir-ne, tornar-li el favor. El deixa acabar amb la seva cursa-condemna. O potser el deixa acomplir un sacrifici necessari.






 



Patrick Süskind

Nascut a Amsbach (Baviera, Alemanya) el 26 de març de 1949. Fill de l'escriptor i periodista W. I. Süskid, va estudiar Història Moderna i Medieval a la Universitat de Munic i a Aix-en-Provence, França. Va publicar primerament alguns contes, entre ells “Una Batalla”, inclòs a l’antologia La Coloma (1979). El seu primer llibre d’èxit, però, va ser El perfum (1985), seguit de La Història del Sr. Sömmer (1991) i Tres Històries (1995). Un altre treball que li va donar fama va ser el monòleg dramàtic El Contrabaix (1984).

Se sap molt poc sobre la vida de Süskind, que és considerat una de les persones més introvertides de l'escenari literari alemany. Süskind evita fins i tot les trobades per signar autògrafs i no li fa cap gràcia la idea de transformar els seus llibres en pel·lícules, per la por que té que siguin plagiats o falsificats. Malgrat d'això, El perfum va ser transformat en pel·lícula per Tom Tykwer l’any 2006.

A més d'escriptor, Patrick és també guionista de televisió. Al costat d'Helmut Dietl va escriure el guió de Rossini, una història que transcorre al submón de Munic. El perfum va ser publicat inicialment en capítols al diari Frankfurter Allgemeine. La novel·la en capítols va tenir tant d’èxit que a finals d'aquell mateix any (1985) va ser transformada en llibre. L'obra va arribar a dalt de tot de les llistes dels més venuts a la majoria dels països en què va ser publicada.