Espai de trobada teatral

Convocatòria Premi Boira-Òmnium de Teatre 2012

2012-01-14T11:35:00.000+01:00

(Extret de la web d'Òmnium Cultural)

Els Premis Boira de Teatre, passen a ser Premis Boira-Òmnium de Teatre amb la concreció d'un conveni de col·laboració que la seu d'Òmnium Cultural d'Osona ha firmat amb El Gall Teatre per tal de garantir la continuïtat de la convocatòria, i alhora incidir en què l'obra es pugui representar a sales d'arreu de la comarca d'Osona i especialment del Lluçanès.

Enguany es representarà l'obra guanyadora de la passada edició: Al límit, de l'autor osonenc Emili Jané. La representació de l'obra guanyadora es farà el dia 21 d'abril al Teatre Casal de Gràcia de Manlleu. El mateix dia es farà el lliurament de premis 2012, i es presentarà l'edició del llibre amb l'obra guanyadora de l'any passat.

Com cada any s'editarà el llibre de l'obra guanyadora, però aquest any augmentarà el nombre d'exemplars editats.

--------------

Podeu trobar les Bases del Premi clicant el següent enllaç:

http://www.omnium.cat/docroot/omnium/includes/news/fitxers/5530/Bases-Premi-Boira-Omnium2012.pdf

Us animem a presentar la vostra obra!

Programació setembre 2011

2011-08-22T18:06:00.000+02:00

Us hi esperem!

Lali Barenys, més fotos i més crítiques teatrals...

2011-08-22T18:04:00.000+02:00

Lali Barenys, fotos i crítiques teatrals

2011-08-22T18:00:00.000+02:00

Lali Barenys

2011-08-15T19:25:00.000+02:00

Amigues i amics,

L'actriu professional Lali Barenys impartirà un Taller d'interpretació a Prats de Lluçanès, a partir del 12 de setembre, tot els dilluns de 9 a 11 de la nit (Sala Polivalent). La quota d'inscripció és de només 35 euros mensuals, amb un 10% de descompte si opteu per pagar trimestralment.

No cal dir que us animem a totes i a tots a apuntar-vos-hi. Serà una excel·lent oportunitat per introduir-vos en el món de la interpretació, o per continuar aprenent i alimentant el cuquet teatral si ja heu pujat a l'escenari alguna vegada.

A continuació podeu veure l'extens currículum professional de la Lali:

Fotos i premi LALI BARENYS: cliqueu aquest enllaç.

Crítiques LALI BARENYS: cliqueu aquest enllaç.
Crítiques LALI BARENYS (...continuació): cliqueu aquest enllaç.

Llicenciada en Art Dramàtic (Interpretació) per l' Institut del Teatre de Barcelona

TEATRE

actriu

2007-2008 Viatge a Califòrnia de Toni Cabré. Direcció: Moisès Maicas.Versus Teatre i gira Catalunya València Balears amb Fila 7

2006 La Senyora Klein de Nicholas Wright. Direcció Xevi Pujolràs. Sala La Planeta /Tantarantana Teatre

2005 Venècia de Jorge Accame. Direcció Ever Martin Blanchet.Versus Teatre

2003 Els set contra Tebes i Antígona. Sòfocles/Èsquil. Direcció Hadi Kurich AIET. Tetre Regina

2002 Separacions d’Ever Blanchet. Direcció E. Blanchet. Versus Teatre

2002 Beckettiana II de Samuel Beckett . Direcció Luis Miguel Climent. Sala Beckett

2002 Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu i Ricard Salvat. Direcció Ricard Salvat. Teatre Lliure (Teatre Fabià Puigserver)

2001 Tens por? d’Isa Fernández. Direcció: Toni Martin. Cia Les Culpables . Sala Muntaner.

Premi de la Crítica Serra d’Or 2001 per la interpretació i per la trajectòria personal.

1998-2002 No passaran, cançons de guerra contra el feixisme. Direcció Pere Camps. Pi de la Serra i Carme Canela-Esther Formosa. Concert- Lectura de textos històrics i de poemes. Mercat de les Flors, Círculo de Bellas Artes i gira per Espanya.

1997 El cau d’Alberto Bassetti. Direcció Joan Riera. Cia. Les Culpables Artenbrut

1996 Díptico. Samuel Beckett-Harold Pinter One for the road. Direcció Luis Miguel Climent. Teatro Fronterizo, Sala Beckett.

1996 Treball d’amor perdut de William Shakespeare. Direcció Ferran Madico. Artenbrut i gira del Projecte Alcover.

Premi espectacle revelació de la Crítica de Barcelona 1996

1995 Les confidències d’Annete i Marion de Guy de Maupassant. Direcció Pere Sagristà. La Gàbia Teatre. Teatre Tantarantana i gira.

1993-1995 Totes Culpables de Martine Tartour. Cia. Les Culpables, Direcció Pere Sagristà. Artenbrut i gira.

1993 El Concurs de Joan Cavallé. Direcció Pere Sagristà. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea. Teatre Artenbrut.

TEATRE

ajudant de direcció

2007 Tres dramolette de Thomas Bernhard. Direccio Carme Cané, amb Rosa Maria SardàProduccio Centre d’arts escèniques de Reus i Focus.

TEATRE

experiència docent

2010 Escola privada de teatre Entre el cel i la terra. Classes de teatre a adults, joves i nens. Manresa

TELEVISIÓ I CINEMA

presentadora

Presentadora del programa Magazine L’estiu a Catalunya de TVE a Catalunya

actriu

Telefilms: Germanes de Sang , La Vacuna proteje, Campos de Fresas

Llargmetratges: .Un submarí a les estovalles d’Ignasi P. Ferrer, El Complot dels anells de Francesc Bellmunt, El Perquè de tot plegat de Ventura Pons, Mi Hermano del Alma de Mariano Barroso, Tríptico de Carles Atanes, Els peixos argentats a la peixera de Carlos Atanes i Hermann Bonnin.

Curtmetratges: Disculpen las molestias realitzadora Laura Ruiz.

· Nominada millor actriu al Festival Gijon de Cine: Curtmetratges en format Video. 2001

El GALL inicia una campanya per recollir suports amb un concert a Prats de Lluçanès

2011-07-29T17:06:00.000+02:00

"Concert per somiar", amb el músic Josep M. Cols, la veu de la cantant Kin, i la dansa d'Isidre Rebenaque

Aquest divendres, dia 29, a les 10 de la nit, a la sala polivalent de Prats de Lluçanès, es farà aquest concert que vol ser l'inici d'una campanya de recollida de suports econòmics i de recursos en un moment de crisi. La campanya durarà fins a final d'any i preveuen presentar un estudi de l'impacte econòmic de l'activitat cultural en la societat.

(Font: Vilaweb Lluçanès)

Alta socis del GALL

2011-07-29T16:59:00.001+02:00

Benvolguts, benvolgudes,

Us animem a fer-vos socis del GALL. Només cal que cliqueu l'enllaç següent, ompliu la butlleta i ens la feu arribar per correu electrònic, per correu ordinari o bé en mà. Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

BUTLLETA SOCI GALL

Ens veiem aviat.

Recuperem el Teatre Orient!

2011-02-21T23:10:00.000+01:00

Benvolguts/des,

Al següent enllaç trobareu el Manifest per a la recuperació del mític TEATRE ORIENT de Prats. Podeu descarregar-lo i imprimir-lo. Cal signar-lo i fer-lo arribar a l'Ajuntament de Prats. També podeu fer-ne còpies, enviar-lo adjunt en un correu electrònic o enllaçar-lo a la vostra xarxa social. La qüestió és que circuli, que circuli!, i el signin el màxim número de persones.

Una abraçada.

MANIFEST PER A LA RECUPERACIÓ DEL TEATRE ORIENT

Bases Tercer concurs de micropoemes de Sant Jordi

2011-02-19T16:55:00.000+01:00

Us convidem a participar en el Tercer concurs de micropoemes de Sant Jordi.

A continuació podeu llegir les Bases del premi. Sort a tothom!

TERCER CONCURS DE MICROPOEMES DE SANT JORDI

L'objectiu és poetitzar amb dos, tres o quatre versos les roses que el GALL distribueixi durant la diada del proper vint-i-tres d'abril.

Article 1. Convocatòria
S'obre la convocatòria del tercer Concurs de Micropoemes de Sant Jordi, convocat pel Grup d'Actors i Actrius del Lluçanès (GALL).
Article 2. Característiques de les obres
2.1. Aquest certamen està obert a tothom, sense limitacions d'edat ni de procedència. S'hi poden presentar micropoemes de dos a quatre versos d'extensió. Cada autor o autora pot presentar, com a màxim, dues obres literàries.
2.2. Les obres, escrites en llengua catalana, son de temàtica lliure, i hauran de ser originals i inèdites. S'entén que una obra és inèdita si mai no ha estat difosa per cap mitjà de comunicació o d'informació, ja sigui en suport físic o telemàtic.
2.3. L'estil és obert: èpic, líric, reivindicatiu, crític, humorístic, romàntic, etc. També és lliure la composició dels versos, si bé no podran tenir una llargada superior a dotze síl·labes.
Article 3. Presentació
3.1. Els micropoemes que optin al concurs, escrits en lletra Times New Roman de mida dotze, es presentaran abans de les dotze hores del dimecres quinze d'abril a l'adreça electrònica elgall@coteatre.ca.
3.2. Els treballs es presentaran sense signar i no constarà cap altra indicació apart d'un títol o d'un lema. En un arxiu adjunt al mateix correu electrònic, s'inclouran les dades de la persona participant: nom i cognoms, número de DNI, domicili de residència, telèfon de contacte, adreça correu electrònic i una breu declaració sobre si desitja que l'obra es difongui amb el seu nom propi, mitjançant pseudònim o sense cap referència al respecte.
3.3. No es tindran en consideració els treballs que no s'ajustin a les disposicions d'aquestes bases.
Article 4. Jurat
4.1. El jurat estarà format per gent del GALL així com per altres persones no vinculades a l'entitat.
4.2. En una primera selecció, el jurat escollirà, com a màxim, quatre obres finalistes. Entre els treballs escollits es triarà el primer premi.
4.3. El jurat es reserva la facultat de resoldre qualsevol incidència no prevista en aquestes bases.
Article 5. Dotació
Els premis consistiran en certificats acreditatius i en la difusió de les obres a través de la rosa de Sant Jordi que distribueixi el GALL. Qui obtingui el primer premi rebrà, a més del corresponent diploma o certificat, un petit obsequi.
Article 6. Veredicte
6.1. El veredicte es comunicarà a les persones finalistes el dimecres 22 d'abril i es farà públic l'endemà, diada de Sant Jordi, a partir del moment en què s'iniciï la distribució de les roses. Es respectarà l'anonimat si la persona ho sol·licita.
6.2. El lliurament dels certificats i de l'obsequi per al guanyador o guanyadora tindrà lloc durant el mateix dia de Sant Jordi. Els autors o les autores finalistes podran presentar-se a la parada del GALL a Prats de Lluçanès i s'hauran d'acreditar mitjançant les referències que constin a l'arxiu adjunt enviat per correu electrònic.

Prats de Lluçanès, febrer de 2011

Cabaret de clown a Prats. Cia La bola roja

2011-02-19T16:40:00.000+01:00

El proper dissabte 26 de febrer, a les 10 del vespre, a la Sala Polivalent de Prats de Lluçanès, us convidem a treure el cap al teatre. Representació del Cabaret de clown a càrrec de la Cia. La bola roja.

Us hi esperem!

Personatgitat múltiple, de Miquel Anglada

2010-12-14T21:23:00.000+01:00

Programació teatral mensual de Prats de Lluçanès. 27 de novembre a la Sala Polivalent.

"PERSONATGITAT MÚLTIPLE", un monòleg de Miquel Anglada.

Es tracta d'una obra composta per varies històries insòlites protagonitzades per diversos personatges xalats, amb conductes absurdes, altibaixos emocionals i incongruències mentals...
En podeu llegir una ressenya clicant el següent enllaç: Personatgitat múltiple.

Bases 14è Premi Boira de Teatre. Organitzat pel GALL

2010-11-27T10:16:00.000+01:00

Al següent enllaç trobareu un document amb les bases del premi Boira 2011. Animeu-vos a presentar una obra!

En aquesta edició hi haurà un premi en metàl·lic de 1.000 euros, gentilesa d'ÒMNIUM CULTURAL.

BASES DEL 14è PREMI BOIRA DE TEATRE 2011

Interferències, d’Emili Jané. Teatre Centre de Manlleu

2010-11-08T18:36:00.001+01:00

Teatre Centre de Manlleu

Estrena de l'obra 'Interferències' d’Emili Jané

Divendres 22 d’octubre de 2010

Interferències és una successió d'escenes, sense cap vinculació aparent entre elles, però que giren al voltant d'un tema comú: la comunicació. O millor dit, la incomunicació, les dificultats que tenim, en plena era de les noves tecnologies, per comunicar-nos, per fer-nos entendre, per establir lligams... Des d'una parella que no s'escolta, fins al llenguatge inintel·ligible dels joves, passant per la cultura de les xafarderies o un pastisser que va a la seva. Un retrat actual, àcid i irònic, de la nostra societat i d'algun dels ‘vicis' que la caracteritzen.

L’obra està dirigida per Josep Colomer i escrita pel periodista Emili Jané. Hi actuen una vintena d’actors del mateix Teatre Centre i d’altres companyies de la comarca, com per exemple Ventall Teatre, el GALL o Tona 78 Talia.

(Foto: EMILI JANÉ. Periodista, actor i autor teatral)

La mort dins una baralla de naips, de Manuel Veiga. 6 de copes

2010-11-08T18:11:00.000+01:00

De dia, el sol il·lumina una fira que, aparentment, reposa per oferir una tarda plena d'il.lusions. El temps va sempre amb pressa. Cau la nit, la lluna transforma la fira en noves atraccions. Malastrugança. Nit maleïda. L'avenir escrit al cel roig es guarneix amb vestit de dol. Tota la nit ens trasbalsa el temor del perill, la influència del pleniluni ens porta desgràcies. Fem callar la memòria.
L'avenir és dins una baralla de naips... escapça.
Els auguris màgics de les cartes mai no enganyen.

El grup de teatre 6 de copes feia el seu primer “bolo” a Prats aquest dissabte 30 d’octubre, amb La mort dins una baralla de naips de Manuel Veiga, obra que havia estrenat a l’estiu a l’Institut del Teatre de Vic

MANUEL VEIGA

Actor i dramaturg. Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha estrenat i publicat a Espanya, Cuba (L´Havana), Argentina (Buenos Aires) i l’Uruguay (Montevideo). Premi Nacional SGAE, entre d’altres. Comença a escriue a la dècada dels 90.

OBRA PREMIADA COM A AUTOR:

- “Final del trayecto”. PREMI SERRA I MORET 2001 de la Generalitat de Catalunya al millor guió inèdit de curtmetratge.
- “Recreo”. PREMI NACIONAL SGAE 1997.
- “La mort dins una baralla de naips”. PREMI SALVADOR ESPRIU 1995.
- “Tempesta de neu”. PREMI SGAE 1995 de L´ASSOCIACIO D´ACTORS I DIRECTORS PROFESIONALS DE CATALUNYA.

OBRA ESTRENADA:

- “Trayecto final” (PREMI SERRA I MORET 2001) Estrena com a teatre breu: Casa de América / Madrid. Salón del Libro Teatral Español e Iberoamericano. Direcció: Asociación de Autores de Teatro de España. Intèrprets: CARMEN MACHI i PAULA SOLDEVILA. (Novembre 2002)

- “Recreo” (PREMI NACIONAL SGAE 1997) Estrena (versió castellana): Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos T. Principal / Alicante. Direcció PEDRO MARI SÁNCHEZ. Intèrprets: KITI MANVER, PAULA SOLDEVILA i PEDRO MARI SÁNCHEZ (Octubre 2001). Lectura dramatitzada (versió castellana): Ciclo SGAE (Madrid) i En otras palabras (Zaragoza); lectura dramatitzada (versió catalana): Cicle SGAE (Barcelona)
- Publicada (versió castellana) en la Colección Teatral SGAE. (Ed. Fundación Autor /Madrid) i en la revista PRIMER ACTO (Madrid)
- Publicada (versió catalana) en la Col.lecció SGAE de l´Associació d´actors i directors professionals de Catalunya i en la revista ESCENA (Barcelona)

- “La botiga de les mil i una nits”. Estrena (versió catalana): L´Espai de la Generalitat. Direcció: MARTA ALMIRALL.
- “Roseland musical”. (Gener 2001). Estrena (versió castellana): Gira per tota Espanya. ROSELAND MUSICAL.
- Publicada (versió catalana) Ed. Casals(Barcelona)
- Publicada (versió castellana) Ed. Casals (Barcelona)

- “Tempesta de neu”. (PREMI SGAE DE L´ASSOCIACIÓ DE ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYA). Estrena (versió castellana): T. El Sótano de La Habana (Cuba). Direcció: J. MARIA COLL. Intèrprets: GINA CARO, TAMARA CASTELLANOS i UNYK ANELLO. (Desembre 1998). Propera estrena (versió catalana): Sala Muntaner de Barcelona. Direcció: MANEL DUESO. Adaptació radiofònica (versió catalana): CATALUNYA RADIO. (Gener 2001)
- Publicada (versió catalana) en la Col.lecció SGAE de l´AADPC. (Barna)
- Propera publicació (versió castellana) Ed. Centro Latinoamericano de Creación e Investigación Teatral (CELCIT / Buenos Aires).

- “Una hora de felicitat”. Estrena (versió catalana): Sala Muntaner de Barcelona. Direcció: FREDERIC RODA I FABREGAS . Intèrprets: PILAR MARTINEZ, IMMA BRACONS i MANUEL VEIGA. (Desembre 1997). Estrena (versió castellana) Teatro Puerto Luna de Montevideo (Uruguay) Direcció: LUCIA ARBONDO. Intèrprets: GABRIELA IRIBARREN, DANIEL BERGOLO i PAULA PICCIATTORE. (Novembre 2002). Propera producció a La Havana (Cuba)
- Publicada (versió catalana) en la Col.lecció S.G.A.E. de l´AADPC.
- Publicada (versió castellana) en la Colección SGAE – Fundación Autor
- Propera publicació (versió castellana) Ed. Centro Latinoamericano de Creación e Investigación Teatral (CELCIT / Buenos Aires).

- “La mort dins una baralla de naips”. (PREMI SALVADOR ESPRIU). Estrena Taller Interpretació de l´ Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Direcció: JOAN CASTELLS. (Desembre 2002)
- En preparació adaptació radiofònica (CATALUNYA RADIO)
- Publicada en la Col.leció Biblioteca Teatral de l´Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

- “Jar” (CARMEN AMAYA IN MEMORIAM). Estrena: T. Adrià Gual de la Diputació. (Desembre 1993) i a la Sala Triángulo de Madrid (Maig 1995) Direcció: ISABEL RODRÍGUEZ. Intèrprets: PILAR MARTINEZ i MANUEL VEIGA
- Publicada en la colección teatral Antonio Machado. (Ed. Visor/Madrid)
- Publicada en la revista Entreacte de l´Associació d´Actors i Directors Professionals de Catalunya.

ALTRES:

- “Lorca y las sombras” (Dramaturgia sobre textos del “Teatro inédito de juventud” de FEDERICO GARCIA LORCA). Estrena: Sala Muntaner de Barcelona (Novembre 1998). Direcció: PILAR MARTINEZ. Intèrpret: MANUEL VEIGA.

- “Nacidas para el humor”. (Sketch Music-hall) Estrena T.Goya de Barcelona (desembre 1998) Intèrprets: LITA CLAVER “LA MAÑA” i PAZ PADILLA.

COM A ACTOR:
TEATRE (extracte):

- “El cafè de la Marina” de JM DE SAGARRA, dir. RAFEL DURAN
- “Dissabte, diumenge, dilluns” de FILIPPO, dir. SERGI BELBEL
- “Romeo i Ofelia” de V.ALVARO, dir: VICTOR ALVARO
- “La dona incompleta” de D.PLANA, dir: SERGI BELBEL.
- “Diner negre” de R.COONEY, dir: PEP PLA.
- “El Alcalde de Zalamea” de CALDERON, dir: SERGI BELBEL.
- “Okupes al Museu del Prado” d´A.MIRALLES, dir: RICARD SALVAT.
- “Trist com quan la lluna...” de LL.A. BAULENES, dir: PERE SAGRISTÀ.
- “Rumors” de N.SIMON, dir: SERGI BELBEL.
- “El Suïcida” de N.ERDMAN, dir: MAGDA PUYO.
- “Lorca y las sombras” de LORCA, dir: PILAR MARTÍNEZ.
- “Alma ausente” de LORCA, dir: PEPA LOPEZ.
- “Don Perlimplín...” de LORCA, dir: GENOVEVA PELLICER.
- “Maleïts” de PERE PEYRÓ, dir: PERE PEYRÓ.
- “Una hora de felicitat” de M.VEIGA , dir: FREDERIC RODA
- “Jar” (Carmen Amaya in memoriam) de M.VEIGA, dir: I. RODRIGUEZ.
- “Els cavallers de Verona” de SHAKESPEARE, dir: CALIXTE BIEITO.
- “Vides privades” de N.COWARD, dir: JAUME MELENDRES.
- “L´estació de les dàlies” de M.RODOREDA, dir: CALIXTE BIEITO.
- “Fantasio” de MUSSET, dir: JOSEP M. MESTRES.
- “Allò que tal vegada s´esdevingué” de J.OLIVER, dir: MONTSERRAT JULIÓ.
- “Romeo i Julieta” de SHAKESPEARE, dir: ESTEVE POLLS.

CINEMA
- “Tic-tac” de ROSA VERGËS
- “El pont” (curt) d´EDUARD SÁNCHEZ.
- “Mal d´amors” de CARLES BALAGUÉ.
- “El complot dels anells” de FRANCESC BELLMUNT
- “La Rossa del bar” de VENTURA PONS.

TELEVISIÓ
- “Hospital Central” (Tele 5)
- “Psico-Express” (DAGOLL-DAGOM-TV3)
- “Abogados” (Tele 5)
- “El Comisario” (Tele 5)
- “Temps de silenci” (TV3)
- “Laberint d’ombres” (TV-3)
- “Nissaga de poder” (TV3)
- “Barri Sèsam” (TVE)
- “Justícia fosca” (TV3-LORIMAR)
- “La granja" (TV3"

La història del Senyor Sömmer, de Patrick Süskind. El Triquet

2010-11-08T17:56:00.000+01:00

Dissabte 6 de novembre, El Triquet estrenva a Centelles La història del Senyor Sömmer de Patrick Süskind. Un mònoleg adaptat per Pep Tosar i interpretat per Pere Mas. Direcció de Joan Puig.

La història del senyor Sömmer

La història del senyor Sömmer és una col·lecció d’escenes humorístiques protagonitzades per un nen en edat escolar: la seva afició a enfilar-se als arbres, l’horror a les frases estereotipades del seu pare, l’enamorament infantil amb la nena Carolina Kückelmann, l’aprenentatge d’anar amb bicicleta, les lliçons de piano a ca la senyoreta Funkel i la seva revellíssima mare, la hilarant anècdota del moc enganxat a la tecla del fa sostingut...

Ningú no sap què li passa al senyor Sömmer, però de sol a sol camina. Camina a molt bon pas, amb el seu bastó com una tercera cama, amb la seva petita motxilla, no per anar enlloc, no per fer esport o anar d’excursió, sinó que camina perquè no pot suportar d’estar-se quiet, perquè alguna cosa hi ha de trencada dins d’ell que el fa col·locar-se al marge del tracte social i potser fins i tot del tracte amb ell mateix. Ha viscut (aventuro) alguna cosa que no es pot perdonar. Alguna cosa que no es pot resistir si no es crema contínuament a base de caminar amb sol o amb pluja, sense parar, ràpid. I el protagonista infantil de la història ho observa des de la seva perspectiva, com un element més del paisatge, però també com una ombra enigmàtica i sempre present que posa en entredit la pretesa comoditat del seu món.

La història del senyor Sommer té dos moments clau. El primer és quan el narrador infantil, enrabiat per la humiliació de l’escena del moc sobre la tecla del fa sostingut, decideix suïcidar-se pel mètode d’enfilar-se a un arbre molt alt i deixar-se’n caure. Quan ja té la branca triada i ja li sembla tastar la magnificència del seu futur enterrament, es presenta l’apressat senyor Sömmer i fa una brevíssima parada per dinar sota l’arbre, amb mirades furtives, amb queixes gemegoses on s’hi “barrejaven la desesperació i l’ànsia d’alleujament”. “Acabava de veure un home que es passava tota la vida fugint de la mort.”. Sobtament li fa impressió que estava fent el ridícul i és clar, el narrador renuncia al suïcidi

El segon moment clau és una situació simètrica, pocs anys després. El narrador torna apressadament cap a casa seva amb bicicleta, ja és gairebé fosc i per casualitat veu com el senyor Sömmer s’endinsa decididament dins el llac, com si volgués travessar-lo caminant. Al cap d’una estona només queda el barret de palla sobre l’aigua i el narrador no ha fet res per deturar-lo, per, podríem dir-ne, tornar-li el favor. El deixa acabar amb la seva cursa-condemna. O potser el deixa acomplir un sacrifici necessari.

Patrick Süskind

Nascut a Amsbach (Baviera, Alemanya) el 26 de març de 1949. Fill de l'escriptor i periodista W. I. Süskid, va estudiar Història Moderna i Medieval a la Universitat de Munic i a Aix-en-Provence, França. Va publicar primerament alguns contes, entre ells “Una Batalla”, inclòs a l’antologia La Coloma (1979). El seu primer llibre d’èxit, però, va ser El perfum (1985), seguit de La Història del Sr. Sömmer (1991) i Tres Històries (1995). Un altre treball que li va donar fama va ser el monòleg dramàtic El Contrabaix (1984).

Se sap molt poc sobre la vida de Süskind, que és considerat una de les persones més introvertides de l'escenari literari alemany. Süskind evita fins i tot les trobades per signar autògrafs i no li fa cap gràcia la idea de transformar els seus llibres en pel·lícules, per la por que té que siguin plagiats o falsificats. Malgrat d'això, El perfum va ser transformat en pel·lícula per Tom Tykwer l’any 2006.

A més d'escriptor, Patrick és també guionista de televisió. Al costat d'Helmut Dietl va escriure el guió de Rossini, una història que transcorre al submón de Munic. El perfum va ser publicat inicialment en capítols al diari Frankfurter Allgemeine. La novel·la en capítols va tenir tant d’èxit que a finals d'aquell mateix any (1985) va ser transformada en llibre. L'obra va arribar a dalt de tot de les llistes dels més venuts a la majoria dels països en què va ser publicada.

Penombres, de Joan Roca. Espardenya Teatre

2010-10-12T17:21:00.000+02:00

Joan Roca va néixer a Vic l’any 1955, és professor de llengua i literatura catalana.

Comença escrivint relats curts. Un recull d’aquestes narracions curtes va ser publicat per l’Editorial Emboscall amb el títol Entrebancs i Capgirells.

L’any 2007 va publicar la primera narració llarga: Demà encara volaran les orenetes, una novel·la juvenil publicada per l’Editorial Barcanova.

El mateix any 2007 va obtenir el Premi de Novel·la Curta Ciutat de Mollerussa amb l’obra Aquell capvespre, publicada per Pagès Editors.

El 2008 escriu Penombres, amb la qual obté el premi del “II Premi Literari de Teatre Breu “Inicia’t” de Badalona.

El 2009 publica el poemari Concert per a ploma i veus trencades.

El 30 de maig de 2010 l'Espardenya Teatre estrena, a l'Auditori Teatre de Calldetenes, PENOMBRES.

9 d'octubre, Sala la canal de Tona. Grup l’Espardenya Teatre:

Penombres és, sobretot, una reflexió de la soledat. Una obra compromesa que exposa efectes secundaris del llastre de la societat d'avui, la violència de gènere.

"Flor del teatre"

2010-09-28T18:17:00.000+02:00

La Roser, del bloc Des de la finestra, ha escrit aquesta FLOR DEL TEATRE per al GALL:

Es tanquen els llums. Es fa el silenci. S'obre el teló.

La flor del teatre obre lentament els seus pètals de llum de colors, amplíssims. I la màgia d'un temps fora del temps comença.

Homes i dones de debò es transformen i són algú que ja no hi és, o algú imaginat, algú somniat. Es transvesteixen i donen veu a emocions intemporals i fondes, antigues. Són la nostra història, que surt de la pols dels llibres i es fa llàgrima salada o rialla encomanadissa...

L'espectador, des de la platea fosca, assegut en una cadira que és com el seient d'un viatge espacial, es torna ingràvid i buit: passa a ser, ben just, una gerra per contenir aquesta força: la paraula que el farà plorar quan toqui, impensadament, un dolor potser oblidat; el gest que el farà riure, la bellesa que tiba una esgarrifança petita a la pell del crani.

S'obren els llums. Els aplaudiments esclaten. Es tanca el teló.

Quan l'obra que s'ha fet tan curta acaba i els espectadors, dempeus, aplaudeixen... originen sense saber-ho corrents d'aire que pol.linitzen la gran flor encesa. Se'n van mig marejats, sacsejats i sense saber que porten, a les butxaques de l'ànima, els fruits invisibles de la gran flor.

I si la sortida s'escau que és a l'hora exacta de les bruixes, just quan la lluna plena surt de darrera un núvol, els fruits deixaran caure la llavor. S'acomplirà el prodigi: el noi o la noia més joves, que acaben de sortir del somni de la infància, quedaran tocats per la màgia del temps fora del temps i seran, per sempre, actor o actriu: saltimbanquis i acròbates del gest, de les emocions, de les paraules.

Roberto Zucco, de Koltès. Teatre La Palangana

2010-09-27T16:48:00.000+02:00

Roberto Zucco és un home que mata sense cap motiu. El crim pel crim, com a acte gratuït. Per satisfer què? Res, aparentment. Zucco no ha assumit el compromís de gestionar la raó, l’eina que ens permet als humans fer una tria entre les opcions que tenim i assumir-ne les conseqüències. Com un infant, sense deures per assumir, sense consciència del bé i del mal, o millor dit, sense voler acceptar aquesta consciència. Metàfora del caràcter destructor de les accions dels homes i les dones.

(Del programa de mà)

El grup de teatre LA PALANGANA va estrenar l'obra Roberto Zucco (Bernard-Marie Koltès, 1988) dissabte passat a l'Institut del Teatre de Vic. Ahir diumenge van repetir a la Sala Polivalent de Prats de Lluçanès.

Bernard-Marie Koltès (Metz, 1948 - París, 1989) és un autor dramàtic francès de fama internacional. Les seves obres es representen constament arreu del món. Malgrat la seva curta vida, tant vital com artística, ha acabat esdevenint un clàssic contemporani. Va estudiar al Théâtre National de Strasbourg entre 1970-72, al departament de Direcció Escènica. Són conegudes les posades en escena de les seves obres pel director de fama internacional Patrice Chéreau. També té publicada un novel.la La fuite à cheval très loin dans la ville (1984).

Obra dramàtica

La nuit juste avant les fôrets. 1977 (Ed. Minuit, París 1988)
Combat de nègre et de chiens. 1982
Quai Ouest. 1985
Dans la solitude des champs de coton. 1986
Le retour au désert. 1988
Roberto Zucco.
Sallinger.

Traduccions al català:

En català s'ha traduït i dut a l'escena gran part del teatre de Koltès.

La nit just abans dels boscos. Traducció de Sergi Belbel.
En la solitud dels camps de cotó. Traducció de Sergi Belbel.
Combat de negre i de gossos. Traducció de Blai Bonet i Sergi Belbel.
Moll oest. Traducció de Sergi Belbel
El retorn al desert.
Roberto Zucco. Traducció de Maurici Ferré

Contra el progrés, d'Esteve Soler

2010-09-25T10:57:00.000+02:00

“Contra el progrés”, del manresà Esteve Soler, que s’ha estrenat a França, Munic, Suïssa... l’ha presentat aquest divendres 24 la companyia TEATRE AL DETALL, en el marc de programació mensual que organitza l’Ajuntament de Manlleu.

CONTRA EL PROGRÉS, són set contes que barregen humor i horror, mort i comèdia, set moments tan estranys com pròxims. CONTRA EL PROGRÉS és com un mirall de fira que deforma la realitat, l’exagera i la ridiculitza però en el qual no podem deixar de veure’ns una mica reflectits, perquè: “qui estigui lliure dels pecats del progrés que tiri la primera pedra”.

Un espectacle divertit, corrosiu i que no et deixa indiferent. (Cia. Teatre al detall. Del Programa de mà)

D’aquesta obra la crítica n’ha dit: “El genial d’aquesta joia és com es té cura de cada petit detall [...] El text, d’un surrealisme esglaiador, bufeteja al públic convertint-lo en un cruel voyeur lliurat a la fantasia que se li presenta. Cada petita història gira del drama a la comèdia amb una facilitat sorprenent gràcies a tres actors amb un talent innegable [...] Una magnífica peça gràcies a la unió d’un text deliciós, una direcció molt encertada i tres virtuosos actors”. Sergio Oliveros. Diari l'Independent de Gràcia

“Contra el progrés” és un delicioso espectáculo que divierte a la vez que hace pensar. […] excelentes la escenografía, la iluminación, el espacio sonoro, el vestuario y con la complicidad y vis cómica de sus actores para orquestar un montaje que empieza desconcertando y acaba entusiasmando al espectador “Contra el progrés” sorprende de principio a fin”. Carme Tierz. Guia del Ocio

“Contra el progrés”, un fresc contemporani sota el vidre fumat de l'humor més fosc, explosiu mosaic de punyents contrastos que et petrifica el riure tot just et fa esclafir. Són set micropeces que refulgeixen com un ganivet esmolat embolcallat de càustic humorisme que llesca la vida sense pietat. La intel·ligent posada en escena de Joan M. Segura esmola l'acer dels diàlegs que treuen espurnes en mans dels tres intèrprets convincents, els magnífics Dani Arrebola, Txell Botey i Xavi Ibàñez”. Francesc Massip. Diari Avui

"[…]ni s’hi predica res, ni s’alliçona sobre res. […] el text d’Esteve Soler ha trobat una forma d’arribar al públic molt encertada i del tot coherent, de mà d’un director, Joan Maria Segura, que ha sabut trobar el to i el ritme que li convenien i també gràcies a uns actors magnífics –Dani Arrebola, Txell Botey i Xavi Idáñez– […] Amb obres i muntatges així és quan el teatre esdevé realment una Festa”. Lluís Calderer, Revista “El pou”

"Joan Maria Segura imprimeix un segell característic i eficaç […] aquesta eficàcia es transforma en un sintetisme i en una nuesa d’elements i artificis, en un expressionisme que reforça cada una de les peces del muntatge". Assumpta Pérez, Regió 7

Us podeu creure que ahir a la nit al teatre de Gràcia, -amb una població com la de Manlleu-, vam gaudir d’aquest espectacle el porter, la taquillera, el marit de la taquillera i jo (M. Àngels Parareda). Alguna cosa va malament…?

ESTEVE SOLER

Barcelona, 1976

És llicenciat en Art Dramàtic (Direcció i Dramatúrgia) per l’Institut del Teatre. Entre les seves obres trobem Runes, publicada per l’Institut del Teatre; Jo sóc un altre!, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya i publicada per Proa; Davant de l’home, una dramatúrgia sobre textos de Thomas Bernhard realitzada dins el programa “Assajos oberts” del Teatre Lliure; i Contra el progrés, presentada en una lectura dramatitzada durant el cicle “2007: tot un any de teatre català contemporani” de la Sala Beckett. Aquest darrer text va ser seleccionat entre 646 treballs d’autors europeus per participar en el Theatertreffen, el principal festival de teatre alemany, i s’estrenarà durant la temporada 2008-2009 del Bayerischen Straatsschauspiel de Munic. Ha traduït dues obres de Sarah Kane: Les psicosis de les 4’48 (estrenada a la Sala Beckett) i Purificats (estrenada al Teatre Estudi de l’Institut del Teatre). Com a periodista, exerceix de comentarista cinematogràfic al diari Regió 7 i a COMRàdio, i és membre del consell de redacció de la revista teatral Pausa.

Taxi (Ray Cooney). Grup de Teatre de Sant Hipòlit

2010-09-07T19:20:00.000+02:00

Ray Cooney (nascut el 30 de maig de 1932 a Londres) és un autor dramàtic, actor i productor anglès. És considerat un dels més grans dramaturgs del país pel que fa a comèdies d'entreteniment. Disset de les seves obres han estat estrenades al West End de Londres. Les seves obres s'han traduït i representat arreu a més de 40 llengües diferents.

TEATRE

• 1961- One for the pot.

• 1964 - Chase me, comrade.

• 1965 - Charlie Girl.

• 1967 - Bang bang Beirut.

• 1968 - My Giddy aunt.

• 1968 - Not now, darling.

• 1971 - Move over, Mrs. Markham.

• 1973 - Why not stay for breakfast?

• 1975 - There goes the bride.

• 1977 - Elvis.

• 1981 - Her Royal Highness.

• 1982 - Run for your wife.

• 1984 - Two into one.

• 1986 - Wife begins at forty.

• 1990 - Out of order.

• 1992 - It runs in the family.

• 1994 - Funny Money.

• 2001 - Caught in the net.

• 2005 - Tom, Dick and Harry

• 2005 - Time's up - the musical (música de Chris Walker).

• 2008 - Twice upon a Time (música de Chris Walker).

Estrenes en català

• 1997. Políticament incorrecte (Out of order). Adaptació de Paco Mir, J. L. Martín i Jordi Galceran. Temporada al Teatre Condal de Barcelona.

• 2001. Diner negre (Funny Money), estrenada al Teatre Borràs de Barcelona.

• 2009. La doble vida d'en John (Caught in The net), protagonitzada per Joan Pera i Lloll Bertran. Estrenada al Teatre Condal de Barcelona.

Taxi (La doble vida d'en John)

John és taxista. Viu a Wimbledon amb la Mary, la seva dona, però també viu a Chelsea amb la Barbara, amb qui també està casat. Per portar aquesta doble vida necessita molta organització, per això ho anota tot a la seva agenda i no fa mai tard. Però un maleït accident frustarà els seus plans i la seva puntualitat, i les seves dones denunciaran la seva desaparició a la policia. La necessitat d'acontentar les dues dones, d'enganyar els dos policies i la complicitat dels veïns de dalt, acabaran d'embolicar la troca

Teatre de Sant Hipòlit. Grup de Teatre de St. Hipòlit:

Dissabte, 11 de setembre, a les 10 del vespre

Diumenge, 12 de setembre, a les 7 de la tarda

De teatre a teatre, per Madrid. Joan Rusiñol

2010-09-02T22:26:00.000+02:00

Vivim uns temps convulsos en què hem convertit els mots “Madrid” i “Barcelona” en conceptes polítics. Però jo m’hi nego. Són –per sobre de tot– ciutats, amb bona gent que hi viu, que hi respira, que hi té problemes... que estima l’art. Persones que també teatregen.

A la capital d’Espanya, on visc, l’activitat teatral bull i és altament recomanable. D’entrada, però, un avís per a navegants: la tradició teatral madrilenya no té res a veure amb la nostra però tampoc hem de caure en el prejudici de la sarsuela i el teatre declamat a l’antiga. Les coses han canviat molt.

Per què és tan diferent la nostra tradició? Perquè aquí –a Madrid– no han tingut necessitat d’un teatre d’aficionats com el nostre, importantíssim per mantenir vives una llengua i una cultura perseguides en temps de la dictadura. La ciutat ha tingut la cara i la creu d’haver estat la capital del imperio: diners i infraestructures per mantenir una bona xarxa de teatres oficials i, al mateix temps, un moviment off, una xarxa de sales alternatives que van començar a aparèixer amb força durant la famosa movida madrileña i que s’ha anat transformant amb el temps. Per tant, dues realitats –Catalunya i Madrid− ben diferents però iguals d’apassionants!

I el present? Què ens trobarem si viatgem a Madrid amb ganes de veure bons espectacles? Doncs una oferta variadíssima, una doble línia –pública i privada– potent i uns preus, en general, més assequibles que a Barcelona (si exceptuem els musicals de la Gran Via, amb una vida pròpia molt arrelada entre el públic madrileny). Fem un repàs d’allò que estar bé no perdre’s?

Dels teatres que funcionen amb diner públic (i on podreu trobar les entrades a més bon preu!) hi ha el Teatro Español que dirigeix en Mario Gas. El teatre, preciós, està situat a la cèntrica plaça Santa Ana i té un segon complex, el Matadero –que a mi m’agrada especialment− amb una programació més arriscada i de gran qualitat. Tampoc us podeu deixar escapar els teatres del Centro Dramático: el Valle-Inclán –al multicultural barri de Lavapiés- i el senyorial María Guerrero. Dues sales molt recomanables per gaudir del bon teatre de text. Menys interessant de programació, però amb un edifici espectacular, és el Teatro del Canal, que dirigeix el català Albert Boadella, a les ordres d’Esperanza Aguirre.

La varietat en el circuit comercial està més que garantida, sobretot si busqueu comèdies de guant fi, com aquelles que escriu Alan Ayckbourn i que tan agraden al públic local. Com que el ventall és immens, només un suggeriment: l’actor català Josep Maria Pou s’acaba de fer càrrec del popular Teatro de La Latina, propietat de l’actriu Lina Morgan, i de ben segur començarà a oferir una programació comercial ben llaminera. En aquests casos, es tracta de triar i remenar i, sobretot, estar pendent d’allò que de tant en tant recomana la crítica.

I les sales alternatives? Cal advertit que no tenen la força, el predicament i la influència que tenen a Barcelona sales com la Beckett. Però n’hi ha d’interessants, com la Guindalera –que dirigeixen amb molt d’esforç un grup de bojos apassionats del teatre- o la Cuarta Pared, que a part de fer espectacles innovadors i atraients, també és obrador de nous creadors.

Per tant, us convido a visitar la cartellera madrilenya, fugint dels tòpics, perquè aquesta és una ciutat teatralment viva (a vegades penso que tant o més que Barcelona), amb una forta presència de catalans dirigint-ne la nau i amb una administració regional poc sensible a l’art (fa poc, el govern del PP va decidir suprimir la conselleria de Cultura...)

Malgrat tot, saltant de teatre en teatre, Madrid no s’acaba mai!

El ventall de Lady Windermere (Oscar Wilde). Pierrot Teatre

2010-08-31T16:53:00.000+02:00

Aquest cap de setmana de Festa Major de Centelles PIERROT TEATRE ha estrenat El ventall de Lady Windermere d’Oscar Wilde.

Oscar Wilde (Dublín, 16 d'octubre de 1854 - París, 30 de novembre de 1900) va ser un escriptor i dramaturg irlandès, de nom complet Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde. Va tenir forts problemes legals a causa de la seva homosexualitat, que el van dur a la presó durant una temporada.

Destaca per les seves obres, sobretot en teatre, on retrata la veritable cara de la societat noble de la seva època. Demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament humà, i en les seves millor obres, fa ús de l'humor més anglès i més pur per descriure el món tal com ell el veia.

Les seves obres literàries principals són (per ordre cronològic):

1878 Ràvena (Ravenna)

1881 Poesies (Poems)

1888 El príncep feliç i altres contes (The happy prince and other tales)

1889 La decadència de la mentida (The Decay of Lying)

1891 El retrat de Dorian Gray (The Picture of Dorian Gray)

1891 El crim de lord Arthur Saville i altres relats (Lord Arthur Savile's Crime and Other Stories)

1891 Intencions (Intentions)

1891 Salomé (Salome)

1892 The House of Pomegranates

1892 El ventall de Lady Wintermere (Lady Windermere's Fan)

1893 Una dona sense importància (A Woman of No Importance)

1893 La duquesa de Pàdua (The Duchess of Padua)

1894 L'esfinx (The Sphinx)

1895 Un marit ideal (An Ideal Husband)

1895 La importància de ser Franc (The Importance of Being Earnest)

1898 La balada de la presó de Reading (The ballad of Reading Gaol)